Any 1974. L'Anna té 19 anys, viu a Barcelona i és -a ulls de la seva acomodada família- una noia rebel. Després d'una fuita nocturna, el pare decideix posar-la en mans del Patronat de protecció a la Dona, institució especialitzada en “dones caigudes o en risc de caure”. Ana és traslladada a Madrid per ser internada en un reformatori regentat per monges i sotmesa a un brutal règim disciplinari. Allà intentarà sobreviure buscant consol i suport a l'amistat d'altres noies en la seva mateixa situació, especialment la de Sole, una noia de poble amb una vitalitat contagiosa que hi connecta a l'instant. Aquesta lluminosa amistat serà el que mantindrà l'Anna a la superfície.